La Representación, la copia i la transformación
Jarrón Alvar Aalto SAVOY vase (1936)
En quin moment un objecte es considera una còpia d’un altre d’original? Fins a quin punt el sistema legal s’adapta a la nova accessibilitat de tot tipus de material protegit per estrictes lleis entorn l’autoria? Quin és el límit de la propietat intel·lectual quan un objecte artístic es transforma i la mateixa materialitat aconsegueix alterar les seves condicions estètiques, contextuals i d’ús?
En la contemporaneïtat, la tendència a la reproducció infinita d’imatges generen un distanciament cada cop més pronunciat entre l’objecte original i la reproducció de la reproducció. Una fotografia d’un quadre reconegut no és el quadre en si, en ella no resideix l’obra d’art, si no és una representació, en un altre format, del material original.
Entorn aquest aspecte, quan detectem una alteració en algun detall de l’original, la presència d’altres agents a part de l’autor principal es fan visibles. La intervenció d’altres en un original condicionen l’estètica final de l’objecte-replica que sovint ve donada pel procés amb el qual es dissenya la reproducció.
En el cas del gerro Savoy d’Alvar Aalto (1936), el seu procés artesanal i gairebé ritual dificulten la còpia exacta. Per aquest motiu, la forma única en què aquest objecte és produït i la tècnica empleada en la manipulació artesanal dels materials utilitzats, són condicionants de la seva estètica. Així doncs, si es modifica el procés i s’utilitzen materials diferents respecte a l’original, l’objecte produït seguiria sent jutjat com a còpia o seria reconegut com a una representació de l’objecte d’autor?
En concret, la tecnologia de les impressores 3D ofereixen realitzar reproduccions d’objectes molt fidels a escala formal respecte l’original. Però per altra banda, la limitació d’aquesta maquinària a l’hora de treballar materials utilitzats, principalment, en tècniques artesanals, fan que les peces produïdes tinguin una estètica molt concreta condicionada pel procés de fabricació.
Així doncs, a partir de la reproducció en fabricació digital, d’un objecte original de disseny que concretament és recongut pel seu procés de producció artesenal i original, es posa en dubte el que és o el que hauria de ser considerat un plàgi en el context de manipulació d’eines d’aquest tipus, on el document que circula per internet, el possible redisseny i el software de la maquinària utilitzada, son lliures.
AGÈNCIA DEL MATERIAL. Objecte i Narració (Alicia Kopf)
Teresa Solar
Projecte Rastro
- Cultura material
- Dicotomia Objecte-Subjecte
- Agència Material
- L'artesà i la màquina
- La reproducció de l'obra
- Open Source
- Procés i estètica
¿DO ARTIFACTS HAVE POLITICS? - Winner, 1980.
WALTER BENJAMIN reproductibilidad tecnica.
RICHARD SENNETT - El artesano.
EFECTO DROSTE. Reproductivitat de l'obra.
DISCREPANCY BETWEEN OBJECTS AND THINGS. ecological approach.
MAR TEÒRIC
INFORME JURÍDIC